dimarts, 10 de gener del 2017

Tornem a La Esperanza

MAI MÉS tornem a agafar els seients de darrere de tot del MovilTours. El pròxim cop, per 20 soles més, agafem els seients de baix i anem mil cops més còmodes. No podiem tirar tan enrere com la resta de seients, i els del nostre davant una mica més i s'estiren a sobre nostre!! I a sobre, l'aire acondicionat del bus estava a tope, hem arribat congelades!! La Núria ha demanat si el podien baixar una mica, i l'estúpida de l'hostessa li ha dit que no, però clar, ella anava amb una manta!! I tampoc ens podien donar mantes perquè no anavem a primera classe... La Núria diu que no la perdonarà mai, que li farà vudú jaja. Per culpa d'aquesta inútil hem arribat amb tos, mocs, mal de coll i mortes de fred.

A les 5:30h estavem ja a Pedro Ruiz. Hem esperat tres quarts d'hora a que s'omplís la nostra combi, i a les 7:30h hem arribat a La Esperanza. Ens hem ficat al llit rapidíssim, estavem TREMOLANT. Hem dormit gairebé tot el dia. Sopeta de la Lola per dinar. I per la nit hem vist la pel·li de Love actually en anglès :)

Home sweet home
Per cert, just avui també ha tornat l'Alejo de Tarapoto, i avui nit marxava cap a Chiclayo. Ha estat un miracle coincidir amb ell, perquè ara a la casa no hi ha ningú, i ell tenia les meves claus per entrar a la cuina i a la sala. Una mica més i ens quedem fora!!

divendres, 6 de gener del 2017

Punta Sal

Hem dormit fins tard. La Núria i jo hem anat a esmorzar quasi a les 11h, després hem recollit les coses i les hem deixat a l'hostal. Hem tornat a venir a Máncora perquè volíem anar a la platja de Punta Sal, que diuen que és la més maca del nord de Perú, i dormir a Punta Sal és hiper car. Així que ens hem posat el bikini, hem pujat a una combi i hem anat cap allà! 
(Parèntesis: al preguntar a les combis per anar a Punta Sal, un senyor ens volia cobrar 40 soles!! Si Punta Sal està a 20min!! Chiclayo està a 6h i paguem 35 soles, aquest ens volia timar. Li hem dit que nanai del Paraguai, que som gringues però no tontes!).

Hem caminat 1km per una carretera desèrtica (paisatge totalment desert, sec i pelat a banda i banda) i hem arribat a la platja. Què voleu que us digui... RES de l'altre món. Tranquil·la i extensa, però les nostres platges són MOLT més maques!! 

Platja de Punta Sal
Platja de Punta Sal
Ens hem banyat un parell de cops i hem pres el sol. Feia núvol i m'he oblidat de posar-me crema (i mira que sempre li recordo jo a la Núria jejeje) i ara em piquen les cames que flipes, súper calentes... Aix. Aftersun, ven a miii!

Soy una chica Martí-ni jajaja
Ah! I mentre preniem el sol i comentavem lo morenes que estavem, se'ns ha acostat una dona que venia collarets i ens ha dit: "¡Blanquitas! ¿Queréis collares?"... A la vinyeta següent es veu millor la nostra reacció jajaja.


Hem tornat a Máncora a les 16h passades i hem dinat allà, uns tequeños i una mica de peix. Per la tarda hem tornat a passejar pel mercadillo, hem anat a La Pachamama -el nostre hostal de cap d'any- a prendre un suc i a robar wifi, i al vespre ens hem retrobat amb els nostres amics. A les 23:30h sortia el bus cap a Chiclayo: el bus més incòmode de la història perquè la palanca del meu seient no existia, i per tirar-me enrere havia de fer força amb el cos i amb els genolls. I així durant 6 hores! Vaya nit de merda...

dimecres, 4 de gener del 2017

Manglars i Equador

Ens hem despertat a les 7h i a dos quarts ja estavem preparades, esperant als nois, però ells no han sortit fins les 8h! Lentorros! Hem anat a esmorzar, hem passat per l'hostal a recollir les coses (no sabíem si tindríem habitació per la nit) i hem anat a buscar una combi per anar a Aguas Verdes. Allà hem agafat una mototaxi per anar fins al poble Puerto25, des d'on s'accedeix al Parque Nacional de los Manglares de Tumbes. Ens hem esperat una estona fins que ha vingut un senyor i ens ha donat el chaleco salvavidas.


Tot seguit hem pujat a la canoa, amb el nostre guia, i ens hem anat endinsant al parc. Estava ple d'ocells diferents (garsa azul, garsa cangrejera o ibis, etc.) i de crancs!! Alguns vermells de molt xulos i altres de color del fang. El guia ens anava explicant coses (llegendes sobre morts, o animals que hi ha a la zona com osos perezosos o perros concheros...), era interessant! També ens ha deixat remar jaja, que difícil! Hem vist a un cangrejero treballant (buscant crancs entre el mangle) i un pescador tot ficat dins l'aigua recollint les seves xarxes. Hem estat uns minuts en silenci i era una PASSADA!!! Tot pau i tranquil·litat, molt zen! Només se sentia l'aigua i alguns ocellets... Ah! I bàsicament hem vist mangle vermell i colorado, però també hi havia tres tipus més. Hem fet unes quantes fotos, ens ha agradat molt a tots!!

Garsa blava

Manglars

Al sortir hem anat a dinar (arròs amb marisc i chicharrón) i ja per la tarda hem anat cap a Equador.  Estavem a aduanes fent cua perquè la Núria fes el seu papeleo, i se m'ha acudit preguntar fins quin dia podia estar jo a Perú. I sort que he preguntat, perquè m'havien posat fins el dia 3 de març!!! O sigui que apa, jo també a fer tot el papeleo... Hem hagut de fer cua per "sortir" de Perú, cua per "entrar" a Equador, agafar un altre taxi groc dels d'Equador (que es paguen amb dòlars! Sort que el Chelo havia canviat diners!) per anar a les oficines de migració de Perú, i allà "sortir" d'Equador i tornar a "entrar" a Perú. Ens ha tocat el funcionari que semblava menys simpàtic, però ens ha començat a preguntar que si erem germanes, o si veníem a Perú a casar-nos (eing?? si aquí el matrimoni homosexual NO és legal!!). Sigui com sigui, no ens ha posat traves i ens ha donat 150 dies més per estar a Perú! Miquel, deixem el màster i ens quedem fent turisme per Perú, vale? :) jaja! 



A l'acabar el papeleo hem tornat a agafar taxis grocs i hem tornat a Equador, a Huanquillas, perquè el Chelo va perdre el mòbil i es volia comprar un perquè deia que a la frontera era més barat... I el taxista li ha dit que li sortiria més barat si el comprava a Lima! Jajaja!! A més, el mirador de Huanquillas on volíem anar estava tancat... O sigui que hem passejat pel mercat xino-xano per tornar cap al costat peruà, a Aguas Verdes. Allà hem agafat una combi cap a Tumbes! Ens hem dutxat i la Núria i jo hem anat a sopar una hamburguesa a la Plaza de Armas. 

dilluns, 2 de gener del 2017

Next stop: Tumbes

Dia de relax. Vam dormir, esmorzar, recollir l'habitació i vam anar a la platja súper tard, quasi a les 13h! Vam estar un parell d'horetes i després vam anar a dinar. Per la tarda ens vam dutxar, vam reservar 1 nit per Booking a l'hostal més barat de Tumbes i vam anar a fer les últimes compres al mercadillo. 

Sobre les 18h vam anar a buscar una combi per anar cap a Tumbes, i quan ja pensavem que no veuríem més als nostres amics -Alexis i Chelo-, va i ens els trobem allà, a la zona de les combis! Ells tornaven d'El Ñuro, de banyar-se amb tortugues marines. Ens va fer molta il·lusió veure'ls!! Ens van acompanyar a buscar una combi i ens vam acomiadar :)

Al cap d'1h30' vam arribar a Tumbes, gairebé a les 21h! Vam buscar el nostre hostal (el més cutre de Tumbes: brut, lleig i vell) i vam sopar allà les reserves que ens quedaven de pa i pernil. Aix, que maco era Máncora comparat amb Tumbes...