De camí al Machu Picchu

Avui el dia s'ha fet llarguííííííssim... Al sortir de l'hostal plovia, i a les 7.30h ja estavem esperant la combi per anar cap a Aguas Calientes. El resum del dia ha estat el següent:

--> COMBI 

--> Mitja hora parats per canviar TOTES les rodes de la combi (que digo yo, ja ho podrien haver fet el dia anterior, no? Doncs no) 

--> COMBI 

--> Parem per culpa d'un wayko (esllavissada de terra, ergo cua a la carretera)

--> COMBI

--> Parem perquè hi havia cua per creuar per un pont, sobre d'un riu molt caudalós (i mentre esperem, fem un pre-dinar al poble de Santa Maria) 

--> COMBI 

--> Dinem a Santa Teresa (súper tard ja!) i veiem els últims gols del Barça-PSG (6-1) i cridem com bojos i ens abracem! Alguna alegria per fi!

--> COMBI 

--> Arribem a la hidroelèctrica 

--> 17:45h comencem a caminar, gairebé 3h més tard del previst. Triguem unes 2h i 20min, gairebé tot de nit, creuant ponts i caminant per la via del tren (que ja no circulava)

--> 20:00 Arribem a Aguas Calientes. Trobem l'hostal, ens dutxem, sopem i a dormir!!

Notes extra per acabar de fer el dia més emocionant:

- A la combi, en el seient de darrere, teníem un argentí pesat que no parava de fumar maria i fer-se el graciosillo durant tot el p*** dia.

- El conductor de la combi anava MOLT MOLT MOLT ràpid i per la vora de precipicis... Hem passat POR. En un moment del viatge li he cridat que afluixés però ha passat de mi, i els argentins imbècils de darrere s'han rigut de l'intent. Yuhu.

- Hem vist l'arc de Sant Martí més bonic que havíem vist mai.

Cusco: impregnant-nos d'història inca

Avui PER FI hem descansat bé!!! Ens hem aixecat a les 9h passades i hem esmorzat a l'hostal. Després ens hem posat a mirar la guia i entre una cosa i l'altra no hem sortit fins les 11h. Hem anat cap al monument a Pachacuteq, l'inca que va expandir més l'imperi, i que va fer un seguit de canvis urbanístics, socials, agrícoles i polítics que van propiciar l'època àlgida de l'imperi inca. Va ser el 9è inca, però el 1r inca del Tawantinsuyu! A l'interior del monument hi havia diferents pisos i en ells t'anaven explicant la vida de Pachacuteq, la victòria contra els Chancas i tot el que va aconseguir, fins la seva mort. Ho he trobat molt interessant i he fet fotos de tots els cartells! A la part de dalt de tot hi havia un mirador.

Monument a Pachacuteq

Mapa de l'extensió del Tiwantinsuyu

Vista de Cusco des del mirador del monument

Vista de Cusco des del mirador del monument

Vista de Cusco des del mirador del monument

Monument a Pachacuteq

Al sortir hem anat a dinar: hem trobat un restaurant local amb menú a 8 soles!! Super bé i molt bo, amb postre i tot! I choclo amb formatge com a pica-pica! Bon descobriment aquest lloc! Quan hem acabat, hem anat a l'agència turística que ens va agradar més i hem reservat els tours pel Machu Picchu, el Valle Sagrado, i els jaciments arqueològics del voltant de Cusco.

Després hem anat a visitar el Museo Histórico Regional, on va viure l'escriptor i historiador Inca Garcilaso de la Vega els seus primers 21 anys, abans d'emigrar a Espanya. (Atenció: no confondre amb el poeta espanyol Garcilaso de la Vega!). El Garcilaso peruà era descendent d'inca per part de mare!! L'inca Tupaq Yupanqi, fill de Pachacuteq, fou el seu besavi.

Museo Histórico Regional

Pati del museu

Al museu també hi havia ceràmiques d'altres cultures, com els wari, el 1r imperi que es va forjar a Sud Amèrica, abans que l'imperi Inca. També vam poder veure una sala dedicada a Tupac Amaru II (José Gabriel Condorcanqui Noguera), el líder indígena de la rebel·lió anticolonial més gran del s. XVIII. Va guanyar algunes lluites, però finalment el van traïr i els espanyols el van matar a ell, a la seva dona Micaela Bastidas i a tota la seva família a la Plaza de Armas de Cusco. Ha sigut MOLT interessant! Ens han ofert visita guiada gratis però jo preferia llegir els cartellets :)

Mural al carrer on es veu la tortura a Tupac Amaru II (a baix, a la dreta)

Al sortir hem anat al Museo del Chocolate, que estava al costat i era gratiss! Un noi ens ha explicat tot el procés de fabricació i quins eren els principals productors (Costa d'Ivori) i consumidors (Suïssa). Hem provat els grans de cacao (m'han semblat salats!), ens ha dit que la xocolata blanca NO és xocolata (perquè té manteca de cacao però no pols de cacao, i per ser considerat xocolata ha de tenir com a mínim un 10% de pasta de cacao). També ens ha deixat provar:

• Xocolata amb llet, xocolata pura 70%, xocolata de coca, xocolata de ají i "xocolata" blanca.
• Mermelada de xocolata de plàtan, de xocolata de maracuyà+mango, i d'una altra fruita tropical.
• Licor de xocolata, de xocolata+canyella, i crema de licor (xocolata+pisco).
• Te de xocolata.

Estava tot molt bo! Potser tornaré amb la Núria jejeje!

Quan hem acabat ja eren les 18h passades. Hem anat a un súper a comprar algo per sopar, i ja cap a l'hostal. Mañana más!!

Carnaval a Cusco!

Després de passar una nit no gaire bona al bus (no era tan còmode com MovilTours i em despertava a cada hora...), hem arribat a Cusco sobre les 7h. Plovia i hem agafat un bus cap a la Plaza de Armas, i allà hem buscat un bar amb wifi per esmorzar, ja que no havíem reservat cap hostal. Hem trobat un bar, però el wifi no funcionava bé... 

Plaza de Armas de Cusco, des del bar on hem esmorzat

Així que, un cop esmorzats, hem passejat i donat mil voltes tot carregats fins que hem trobat un altre bar on el wifi funcionava. Ens ha costat, eh! Diumenge i festiu -carnaval-, estava quasi tot tancat!!! Des d'allà hem reservat un hostal a dos cuadras de la Plaza de Armas. L'hem buscat, l'hem trobat i hem descansat una mica. Hem sortit sobre l'hora de dinar i ens hem trobat amb un munt de paradetes de menjar típic al carrer del costat. Hem preguntat preus i ens hem assegut en una de les taules: tallarines + pollo + papas. Estava bé, però ens han posat uns platarros!!! Ens ha sobrat i ens ho hem emportat per sopar. 

Paradetes de menjar!

Aquí hem dinat!!

Més peruana impossible!!!!!

 Per la tarda hem passejat pels carrers tranquil·lament i hem fet algunes fotos de la plaça, les esglésies i carrers que recomanava la guia, com el carrer Loreto o el carrer Hatun Rumiyoc. En aquest últim hem pogut veure la piedra de los 12 ángulos. Un nen de deu anys amb molta xerrera ens ha fet de guia uns minuts i ens han ensenyat pedres que representaven un puma, una serp, un còndor... També la pedra dels 13 angles, i la dels 14 (però la famosa és la dels 12, no sé perquè...). Després hem anat a diferents agències turístiques a demanar informació per anar al Machu Picchu, al Valle Sagrado, etc. 

Piedra de los 12 ángulos 

Figura d'un puma, si uneixes diferents pedres

Carrer Loreto

Himne de Cusco

Església de la Compañía de Jesús

No vam descubrir qui era... Pachacutec?

Catedral de Cusco

I durant tota la tarda hem intentat esquivar les pistoles d'aigua, els globus d'aigua i la guerra d'escuma que hi havia a TOTA LA CIUTAT per celebrar el carnaval. Hem aguantat una mica, però no tenien compassió per ningú i al final hem acabat plens d'escuma. Ens perseguien i tot!!! Tant nens, nenes, com adolescents i gent adulta, eh! I hem passat per sota dels arcs de la plaça i allà m'han acorralat uns quants i m'han omplert la cara d'escuma jajaja ha sigut divertit! Que guai celebrar així el carnaval!! :)

La plaça estava plena de gent!

Així ens han deixat...

Quan es feia fosc i començava a fer fred hem tornat a l'hostal. Ens hem dutxat i hem sopat galetes, perquè les sobres del dinar ja no estaven massa bones... Hora de dormir i descansar!

Canyó del Colca - 2

Un altre dia d'aixecar-se d'hora, aquest cop a les 4.30h. Vam recollir-ho tot i a les 5h ja començavem a caminar, encara fosc. Sort que el Víctor portava el frontal i anava darrere meu i així m'il·luminava el camí. Aquell dia ens esperaven 3h de pujada...

Els primers 15 minuts els vam fer tots junts, en fila. Els següents 30 minuts també, però aquí jo ja anava la última. El guia ens va dir que a partir d'aquell moment podíem anar al nostre ritme, que només hi havia un camí i que no tenia pèrdua. El Víctor va començar a caminar i ja no el vaig veure fins al final, ell anava el primer del grup i va fer la pujada en 2h 10min. Jo vaig trigar més, la última, 3h 20min. Una mica per davant meu anaven l'Esther i el Raimond, i en alguns punts m'esperaven junt amb el guia. També vaig fer un tros del camí amb dos nois argentins i vaig xerrar amb un guia d'un altre grup. Jo anava deixant passar a tothom (gent d'altres grups, mulitos, gent a cavall...) perquè m'estressava tenir gent darrere meu trepitjant-me els talons. Vaig fer el camí a un pas lent però constant, i així no m'ofegava.

A baix, les casetes on havíem dormit...

Ja arribant a dalt de tot!

Una mica abans d'arribar a la meitat em va començar a fer mal el cap (estavem pujant des dels 2000m fins als 3300m!!) i llavors vaig parar una mica i vaig menjar galetes de xocolata. Però tot bé. Els últims metres els vaig fer amb el Nelson, que m'anava explicant acudits. Un cop a dalt ens vam fer una foto de grup i vam caminar una mica més -aquest cop, planet- per arribar al bar on ens esperava l'esmorzar. A l'acabar, vam haver d'esperar una mica a la plaça del poble -Cabanoconde- fins que va venir la furgoneta. Ja en el viatge de tornada, vam fer quatre parades abans d'arribar a Arequipa:

1) Per veure les terrasses inques i pre-inques

2) Per anar a uns banys termals... Quin relax!!!!

3) Per dinar: El Víctor --> bistec d'alpaca!

4) Per veure llames i alpaques en el seu hàbitat: en la Reserva Nacional de Salinas, a 4300 m d'alçada, quin fred!!!

Ja de tornada a Arequipa, el Víctor es trobava una mica malament... Vam passar per l'hostal a recollir les coses, ens vam dutxar (d'amagatotis, per no pagar 5 soles extres jaja) i vam agafar un taxi cap a l'estació de busos. Anavem una mica justos de temps i hi havia molt de trànsit, pensava que perdríem el bus. Quins nervis!!!!! Al final vam arribar bé, i sobre les 20.15h sortia el bus (Oltursa) cap a Cusco. 2n pis, davant de tot. Pel·li: El escuadrón suicida. I amb wifi!!!

Canyó del Colca - 1

Ens hem despertat a les 2.30h de la matinada... Ens hem canviat, hem recollit, hem deixat les coses a la taquilla de l'hostal (important: portar sempre un candau a sobre!!) i a les 3h ja ens ha vingut a recollir la mini-van. Hem intentat dormir una mica fins la primera parada, on hem esmorzat.

Després hem seguit el trajecte fins al mirador "Cruz del Cóndor". Hem tingut molta sort i hem pogut veure molts còndors i de molt a prop!!! He fet moltes fotos i el Víctor un vídeo molt xulo. El guia ens ha explicat que els còndors són monògams i que poden viure mooolts anys (+ de 70 en captivitat). És el segon ocell amb les ales més llargues (uns 3m de punta a punta!!!), per darrere de l'albatros i per davant de l'àguila reial.

Esperant veure còndors

El mirador

Ja venen!!!

Mireu quants còndors junts!!!!!

Súper a prop!!

Com planegen!

Descansant en una roca

Hem continuat un tros més amb la furgo fins que hem arribat al punt on iniciava l'excursió. El nostre guia es deia Nelson, i en el grup érem 7: Esther (Alemanya), Raimond (Holanda), Nikki (Anglaterra), Cedric (França), Russell (EUA), el Víctor i jo. El guia era una mica friki però divertit. Hem començat a caminar i al principi era fàcil: 6 km de baixada!! (Els genolls i els peus es ressentien, però). Feia molta calor i anavem parant a beure aigua i a posar-nos crema, i el guia també ens feia parar per explicar-nos coses, però en general anàvem al nostre ritme. Els paisatges eren increïbles, quines vistes!! No podies deixar d'admirar-les.

A les 12.30h hem arribat a baix, al pont. Hem creuat el riu i hem caminat una mica més fins arribar a la casa on ens donaven el dinar al pati (sopa + lomo saltado, nyam!). Hem pogut descansar una mica després de dinar i vinga, altre cop amunt! Piles carregades!!

Per la tarda hem caminat 2h30' més. Algun tros més difícil (com quan hem hagut de creuar un riu, i el guia i els nois ens han ajudat), però en general bastant assequible. El Nelson ens anava explicant coses de plantes que el Víctor ja sabia però jo no (com que el pebrer bord va bé pel "soroche" o mal d'alçada). Quan faltava poc per arribar ha plogut una mica i he pogut estrenar el meu chubasquero groc pollito. Exceptuant aquest moment, ens ha fet bon temps durant tot el dia!!

Un cop a l'hostal, ens hem banyat a la piscina com uns valents (ja feia fresqueta). Dutxa. Parlar de la independència de Catalunya i del Brexit després d'una bona sopa de quinua per sopar. Dormir.