divendres, 3 de març del 2017

Canyó del Colca - 1

Ens hem despertat a les 2.30h de la matinada... Ens hem canviat, hem recollit, hem deixat les coses a la taquilla de l'hostal (important: portar sempre un candau a sobre!!) i a les 3h ja ens ha vingut a recollir la mini-van. Hem intentat dormir una mica fins la primera parada, on hem esmorzat.

Després hem seguit el trajecte fins al mirador "Cruz del Cóndor". Hem tingut molta sort i hem pogut veure molts còndors i de molt a prop!!! He fet moltes fotos i el Víctor un vídeo molt xulo. El guia ens ha explicat que els còndors són monògams i que poden viure mooolts anys (+ de 70 en captivitat). És el segon ocell amb les ales més llargues (uns 3m de punta a punta!!!), per darrere de l'albatros i per davant de l'àguila reial.



Esperant veure còndors

El mirador
Ja venen!!!


Mireu quants còndors junts!!!!!
Súper a prop!!
Com planegen!
Descansant en una roca
Hem continuat un tros més amb la furgo fins que hem arribat al punt on iniciava l'excursió. El nostre guia es deia Nelson, i en el grup érem 7: Esther (Alemanya), Raimond (Holanda), Nikki (Anglaterra), Cedric (França), Russell (EUA), el Víctor i jo. El guia era una mica friki però divertit. Hem començat a caminar i al principi era fàcil: 6 km de baixada!! (Els genolls i els peus es ressentien, però). Feia molta calor i anavem parant a beure aigua i a posar-nos crema, i el guia també ens feia parar per explicar-nos coses, però en general anàvem al nostre ritme. Els paisatges eren increïbles, quines vistes!! No podies deixar d'admirar-les.



A les 12.30h hem arribat a baix, al pont. Hem creuat el riu i hem caminat una mica més fins arribar a la casa on ens donaven el dinar al pati (sopa + lomo saltado, nyam!). Hem pogut descansar una mica després de dinar i vinga, altre cop amunt! Piles carregades!!


Per la tarda hem caminat 2h30' més. Algun tros més difícil (com quan hem hagut de creuar un riu, i el guia i els nois ens han ajudat), però en general bastant assequible. El Nelson ens anava explicant coses de plantes que el Víctor ja sabia però jo no (com que el pebrer bord va bé pel "soroche" o mal d'alçada). Quan faltava poc per arribar ha plogut una mica i he pogut estrenar el meu chubasquero groc pollito. Exceptuant aquest moment, ens ha fet bon temps durant tot el dia!!



Un cop a l'hostal, ens hem banyat a la piscina com uns valents (ja feia fresqueta). Dutxa. Parlar de la independència de Catalunya i del Brexit després d'una bona sopa de quinua per sopar. Dormir. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada