CAP D'ANY a Máncora! :D

Vam dormir fins les 9h passades, vam esmorzar un cafè amb llet amb més aigua que cafè i que  llet, i vam decidir anar a la platja amb els nostres mocadors nous. El nostre primer bany al Pacífic, l'últim dia de l'any!! L'aigua estava súper bona, vam nedar una mica. Hi havia onades altes però ens tiravem contra elles com si fossim dofins jaja, era divertit! Mentre preníem el sol van aparèixer l'Alexis i el Chelo i es van acoplar amb nosaltres, i també es van banyar. Vaig fer una carrera nedant amb el Chelo i vam empatar! Yeah!

Sobre les 14h vam anar a dinar tots junts, perquè ens volien portar a un lloc on fessin bon ceviche. Vam anar a un restaurant on feien menú i jo em vaig tornar a demanar els tequeños de queso (és que estan boníssims!!) i vaig provar el ceviche de la Núria: em va agradar més que el de Lima, però tot i així no em fa el pes... 

Per la tarda vam descansar a l'hostal, ens vam dutxar, vaig escriure una mica a la llibreta mentre un noi equatorià no parava de donar-me la tabarra, i ens vam posar la roba de festa. Vam anar a comprar pa de motlle i tomàquet per al nostre sopar (en aquest país no tenen pa normal), ja que portavem pernil i tonyina jejeje. Però la meva panxa va decidir que era el moment ideal per molestar-me i no vaig sopar massa a gust, maldita!!

Després de sopar, com que encara eren les 22h, ens vam estirar una mica al llit, fins les 23:30h, quan vam agafar la nostra llauna de raïm en almívar i vam baixar cap a la platja! Els nostres amics encara no hi eren, i va i just em truquen a les 23:59!!! ARGHHH!!!

A l'hora de les campanades se suposava que hi hauria una cuenta regresiva (10, 9, 8, 7...), però res de res. Van començar a brillar els fosc artificials i la Núria i jo ens vam mirar i vam començar a menjar els nostres 12 granets de raïm en almívar tan ràpid com vam poder!!! Però tot i així ens en van sobrar i vam seguir menjant fins que ens vam acabar la llauna jaja.

FELIÇ 2017!!!!

Abraçades i petons!!!!!!!

Vam trobar els nostres amics i vam mirar junts els focs artificials. Bé, l'Alexis i el Chelo van aparèixer amb dos amics més: l'Adolfo i el Renato, també de Lima. Tots són químics i treballen, estudien i/o fan el doctorat, uns currantes com nosaltres! Jaja. Tots junts vam estar buscant un bon lloc a la platja on escoltar música i ballar. La veritat és que ens va costar: les "discos" estaven enganxades a peu de platja i se solapaven les músiques. Ens vam quedar davant d'una on el DJ era dolentíssim perquè no deixava acabar cap cançó, però bueno, almenys se sentia bé! Ens vam posar en cercle i anavem lluitant contra tota la gent del voltant que passava i ens empenyia! Tots ells ballaven SUPER BÉ, aquí la gent té el ritmo latino en las venas, no com jo... La nit va ser molt divertida! L'Adolfo es sabia TOTES les cançons, i les ballava representant la lletra, feia molta risa!! Amb ell ens vam anar fins al mar a banyar-nos "hasta las rodillas", però va venir una onada i ens va esquitxar sencers jajaja. Vam seguir bebent, rient i ballant, i vam conéixer al grup del costat: una parella de Tarapoto -Rodrigo & Massiel- i dos amics més. Vam ampliar la nostra MANCHA (grup d'amics)!!! Tots molt simpàtics!! Vam estar ballant fins que es va fer clar (era núvol i no es veia el sol) i llavors la Núria i jo ens vam treure la roba i ens vam banyar en roba interior. Vaya locas, al sortir quasi morim de fred jajaja. Eren les 6 passades quan vam anar cap a l'hostal a descansar.

Amb l'Adolfo, el Renato, el Chelo i l'Alexis

Primer bany de l'any!

Amb la Massiel

FELIÇ ANY NOU!!!!

Máncora allá vamos!

Després d’una nit de bus i dormint com podiem, vam arribar a la ciutat de Piura a les 6:30h del matí. Com sempre, al sortir del bus, ens van envestir  tots de taxistes dient: Señoritas TAXI TAAXIII! Més pesaaaats, no vam fer cas de cap taxista, ens vam escapar tot i anar súper carregades amb les motxilles. Però un cop fora del caos, vam decidir que sí que era millor agafar un taxi jajaj així que el vam escollir nosaltres i ens va dur fins al centre de la ciutat. Allà vam esperar a que obrís la primera cafeteria per fer-nos un bon xute de cafeïna! (Jo ho necessitava amb urgència!) Ara només ens tocava esbrinar on estava l’estació de busos per anar cap a Màncora, el nostre nou destí! Abans però, vam aprofitar per treure diners i fer una mini-ràpida visita a l’església de la ciutat. Era molt diferent de les nostres esglésies, com la majoria d’esglésies d’aquí. Són blanques per dins, tenen poca decoració arquitectònica, només destaquen les figures religioses, però destaquen sobretot (crec jo) pel contrast amb les parets blanques jaja Però bé, la qüestió és que quan vam sortir d’allà una dona se’ns va acostar i ens va preguntar d’on erem. Us juro que a vegades pensem que portem un rètol al cap on posa: Hola! Hablame! Mooolta gent ens para preguntant-nos el mateix, suposem que hi ha pocs estrangers per la zona...no sé jaja però després de la nostra anterior experiència amb l’estafador anàvem una mica desconfiades, però què va! Més mona la dona, ens va estar explicant (en plan monòleg) tots els carrers principals de Piura (creiem que era una guia turística jubilada...jaja). 

Després vam anar preguntant fins arribar al paradero dels busos, on vam comprar el passatge fins a Máncora. Ens va sortir molt car...al final ja no sabíem si ens costava car perquè eren dates de cap d’any o perquè ens estafaven. Jo, cabrejada per la situació i perquè tenia molta calor, vaig decidir anar al lavabo a posar-me els pantalons curts. Només em va faltar que em diguessin que havia de pagar també per entrar al lavabo! (quan no havia vist a ningú que ho fes)...em vaig negar rotundament i finalment em va deixar passar. Aquest cop sí que estic convençuda que ho va dir perquè em veia de fora.  Vam trigar 3 hores en arribar a Máncora i allà ens va costar una estona trobar l’hostal, però com ja veieu, vam preferir anar soles i perdre’ns que agafar una mototaxi i que ens timéssin amb el preu. Finalment el vam veure...més cèntric no podia estar! Estàvem davant mateix de la platja! Una mica més i ens esquitxava el mar jaja però vam morir al veure que no teníem aire acondicionat a l’habitació!(nos vamoh a ahogahh!) Després també vam veure que les dutxes eren d’aigua freda (si...no tenim mai aigua calenta..) però en aquest cas ho vam entendre, ja que feia una calor extrema! Vam deixar les coses a l’habitació i vam anar en busca d’un restaurant. La veritat és que ens va sortir molt bé de preu i era tot boníssim! Vam decidir que menjaríem peix tots els dies! Jaja 

Per la tarda vam anar a buscar roba decent, roba de festa, platja, i abandonar per una dies la roba de selva. Així que ens vam estar tooota la tarda passejant per les paradetes de mercat! Ens vam comprar de tot: un vestit per la laura, una pantalons curts per mi, samarretes, xancles, mocadors de platja, etc. Fins hi tot ens vam fer una tatoos de henna i trenes al cap (la Laura, jo ho vaig mirar jaja). 

Per la nit em vaig atrevir a provar el ceviche, i la veritat és que em va agradar molt! (també cal dir que el vaig demanar sense picant...no sé si conta jaja) i després vam decidir donar una volta pel poble per veure si hi havia ambient, però en plan tranquil·les, poca estona i tornar perquè estàvem cansades dels busos. Vam acabar entrant en una discoteca! Jaja vengaa chicaas gratiis, i allà ens teníeu! Prenent dues cerveses i ballant al nostre rollo! Ens hi vam quedar una bona estona fins que ens vam cansar i vam decidir anar a la platja a passejar i que ens toqués l’aire, feia moolta calor! Allà va ser on vam conèixer una part de la nostra futura mancha. Se’ns van acostar 3 nois peruans (Alexis, Chelo i David) preguntant-nos, como no, d’on erem i si es podien seure amb nosaltres. No ens van semblar sospitosos, així que els hi vam dir que sí jaja vam estar xerrant amb ells bastanta estona i ens van dir que ens convidaven a menjar ceviche l’endemà. Com que també havien vingut sols a Máncora, vam dir de retrobar-nos també per celebrar el cap d’any amb ells. Entre una cosa i una altra, vam acabar anant a dormir més tard del que volíem al començar la nit. Va ser un bon inici a Máncora!

Trujillo 3. Coneixent a la Dama de Cao!

Havíem quedat amb el Bruno a les 9h per anar al Complex Arqueològic de El Brujo, a 60km de Trujillo. Però entre una cosa i l'altra (vam acompanyar a l'Alba, una andalusa, i al seu nòvio anglès a buscar el bus per anar a la Huaca de la Luna), vam acabar sortint súper tard. Vam agafar el nostre bus a les 12h passades.

1h de bus fins a Chocope + 15min en cotxe fins a Magdalena de Cao + 10min en mototaxi fins al complex arqueològic, perquè les bicis no estaven disponibles, quina llàstima...

Mural al poble de Magdalena de Cao

Quan vam arribar al complex ens va atendre un guia molt simpàtic que es deia Víctor. Vam començar pel museu, on totes les peces eren originals: UNA PASSADA!! Es conservaven SÚPER BÉ, i això que la cultura Moche va estar allà del 200-800 dC!! El fet d’estar tot enterrat sota les dunes i amb terres argilosos va propiciar que es conservés tot tan bé. Al museu no es podien fer fotos, però vam poder veure: teles, teixits, xiulets, gerres, ganivets, llances, ceràmica, joies... Tot en un estat de conservació increïble!! En els xiulets i la ceràmica representaven fauna (micos, pumes, mussols...), flora (San Pedro), i escenes quotidianes com sacrificis als Déus, lluita entre guerrers, la cara del Déu de la muntanya... Realment molt xulo!

Després vam poder veure la “mòmia” de la Dama de Cao (o Dama de los tatuajes), la única governant dona que es coneix de totes les cultures del Perú!! Flipa! La única que es coneix fins ara, potser n’hi ha més en les “huaques” internes del complex, que n’hi havia 7! I durant l’ús de cada huaca podien viure fins 2-3 governants. La Dama de Cao era una dona jove, d’uns 20-25 anys, i va morir al donar a llum (tot i que no era ni el 1r ni el 2n cop). Alguns diuen que va arribar a ser governant per ser filla d’un home poderós que va morir, però la hipòtesi més estesa és que era una curandera, que en sabia molt, i aquest status la va portar al poder. Tenia els braços coberts amb serps i aranyes, símbols de l’aigua i la fertilitat per a la cultura Moche. De fet no és mòmia perquè no la van momificar, sinó que la van embalsamar, i la van embolicar amb mooooltes capes de roba, un farcell que pesava com 120kg!!! Sobre el seu cos hi van posar collarets, i la van enterrar al costat d’una noia jove estrangulada (la seva serventa?), corones, vares, i altres estris que li servirien per la seva nova vida. Al mausoleu també van enterrar 4 homes i 1 noia més, i assenyalaven cada tomba amb un gerro (la de la Dama de Cao estava assenyalada amb un gerro amb una representació d’un mussol, símbol de la saviesa). L’esquelet estava súper ben conservat, encara tenia cabells i ungles!! Per flipar!

Dama de Cao barcelonina jaja
(ens vam disfressar perquè els diners que costava anaven destinats al complex arqueològic)
(l'estat gairebé no posa diners en temes d'arqueologia...) 

Al sortir del complex vam poder visitar la Huaca de Cao, amb els diferents patis i habitacions. El guia ens ho anava explicant tot, però el que més em va impressionar va ser que es conservessin taaaan bé tots els colors de les pintures i sanefes de les parets! Amb representacions de peixos, de l’àguila pescadora, del Déu Aia Paec –Déu de la Muntanya-, etc. Uns colors molt vius i molt bonics!!

Representació del Déu Aia Paec

Representació de peixos i àguiles pescadores

Sota aquestes fustes van trobar el cos de la Dama de Cao!

Gos "calato" (despullat), típic de Perú

A l’acabar vam tornar a agafar 3 mitjans de transport fins a Trujillo, vam arribar tardet. 

En mototaxi amb el Bruno

Vam estar una estona a l’hostal i després vam anar al centre a donar una volta per la Plaza de Armas. Allà hi havia un home que ensenyava a ballar marinera (ball típic de Trujillo) “en 5 minutos, con 5 sencillos passos”. Va estar bé! Vam sopar una hamburguesa i un jugo, vam passar per l’hostal a agafar les coses, el Bruno ens va demanar un taxi, i a les 23:15h sortia el nostre bus cap a Piura! Adiós, Trujillo!!!