Trujillo 3. Coneixent a la Dama de Cao!

Havíem quedat amb el Bruno a les 9h per anar al Complex Arqueològic de El Brujo, a 60km de Trujillo. Però entre una cosa i l'altra (vam acompanyar a l'Alba, una andalusa, i al seu nòvio anglès a buscar el bus per anar a la Huaca de la Luna), vam acabar sortint súper tard. Vam agafar el nostre bus a les 12h passades.

1h de bus fins a Chocope + 15min en cotxe fins a Magdalena de Cao + 10min en mototaxi fins al complex arqueològic, perquè les bicis no estaven disponibles, quina llàstima...

Mural al poble de Magdalena de Cao

Quan vam arribar al complex ens va atendre un guia molt simpàtic que es deia Víctor. Vam començar pel museu, on totes les peces eren originals: UNA PASSADA!! Es conservaven SÚPER BÉ, i això que la cultura Moche va estar allà del 200-800 dC!! El fet d’estar tot enterrat sota les dunes i amb terres argilosos va propiciar que es conservés tot tan bé. Al museu no es podien fer fotos, però vam poder veure: teles, teixits, xiulets, gerres, ganivets, llances, ceràmica, joies... Tot en un estat de conservació increïble!! En els xiulets i la ceràmica representaven fauna (micos, pumes, mussols...), flora (San Pedro), i escenes quotidianes com sacrificis als Déus, lluita entre guerrers, la cara del Déu de la muntanya... Realment molt xulo!

Després vam poder veure la “mòmia” de la Dama de Cao (o Dama de los tatuajes), la única governant dona que es coneix de totes les cultures del Perú!! Flipa! La única que es coneix fins ara, potser n’hi ha més en les “huaques” internes del complex, que n’hi havia 7! I durant l’ús de cada huaca podien viure fins 2-3 governants. La Dama de Cao era una dona jove, d’uns 20-25 anys, i va morir al donar a llum (tot i que no era ni el 1r ni el 2n cop). Alguns diuen que va arribar a ser governant per ser filla d’un home poderós que va morir, però la hipòtesi més estesa és que era una curandera, que en sabia molt, i aquest status la va portar al poder. Tenia els braços coberts amb serps i aranyes, símbols de l’aigua i la fertilitat per a la cultura Moche. De fet no és mòmia perquè no la van momificar, sinó que la van embalsamar, i la van embolicar amb mooooltes capes de roba, un farcell que pesava com 120kg!!! Sobre el seu cos hi van posar collarets, i la van enterrar al costat d’una noia jove estrangulada (la seva serventa?), corones, vares, i altres estris que li servirien per la seva nova vida. Al mausoleu també van enterrar 4 homes i 1 noia més, i assenyalaven cada tomba amb un gerro (la de la Dama de Cao estava assenyalada amb un gerro amb una representació d’un mussol, símbol de la saviesa). L’esquelet estava súper ben conservat, encara tenia cabells i ungles!! Per flipar!

Dama de Cao barcelonina jaja
(ens vam disfressar perquè els diners que costava anaven destinats al complex arqueològic)
(l'estat gairebé no posa diners en temes d'arqueologia...) 

Al sortir del complex vam poder visitar la Huaca de Cao, amb els diferents patis i habitacions. El guia ens ho anava explicant tot, però el que més em va impressionar va ser que es conservessin taaaan bé tots els colors de les pintures i sanefes de les parets! Amb representacions de peixos, de l’àguila pescadora, del Déu Aia Paec –Déu de la Muntanya-, etc. Uns colors molt vius i molt bonics!!

Representació del Déu Aia Paec

Representació de peixos i àguiles pescadores

Sota aquestes fustes van trobar el cos de la Dama de Cao!

Gos "calato" (despullat), típic de Perú

A l’acabar vam tornar a agafar 3 mitjans de transport fins a Trujillo, vam arribar tardet. 

En mototaxi amb el Bruno

Vam estar una estona a l’hostal i després vam anar al centre a donar una volta per la Plaza de Armas. Allà hi havia un home que ensenyava a ballar marinera (ball típic de Trujillo) “en 5 minutos, con 5 sencillos passos”. Va estar bé! Vam sopar una hamburguesa i un jugo, vam passar per l’hostal a agafar les coses, el Bruno ens va demanar un taxi, i a les 23:15h sortia el nostre bus cap a Piura! Adiós, Trujillo!!!