Trujillo 2: Huacas del Sol y la Luna

El nostre segon dia a Trujillo començava amb molta energia! La nostra dutxa tornava a ser amb aigua freda... (què els hi passa a aquest país amb l’aigua??), però l’esmorzar ens va ajudar a compensar! A l’hostal on estàvem ens entrava bufet lliure d’esmorzar! Nyam! A més era en plan familiar, esmorzàvem tots junts a la mateixa taula. Això ens va agradar perquè vam conèixer a un grup d’americans (enginyers ambientals) i a una parella de xinesos. Vam aprofitar també per agafar dos panets i guardar-nos-els a la motxilla! (i és que a Perú s’ha d’anar preparat per tot). 

Havíem quedat a les 10h del matí davant de la porta de l’hostal per anar a fer un tour a les Huacas del Sol y la Luna. El grup el formàvem la parella de xinesos, una noia suïssa, una noia holandesa-peruana, el guia, la Laura i jo. Les dues Huacas que vam anar a veure són de la cultura Moche i estaven a prop de Trujillo. Què són les huacas? Abans que us ho pregunteu ja us ho explico jo: cada persona ens diu una cosa diferent però resumint serien les construccions semblants a piràmides que construïen al desert i on vivia la classe alta de la societat (governant i la seva família). Com que estem parlant de la cultura Moche les construccions són aproximadament del 200 a.c al 800 d.c. Es creu que aquest jaciment arqueològic va ser la capital del poble moche. De les dues huacas només es pot visitar la de la Luna, la del Sol està mig destruïda, ja que els espanyols en el seu moment de gloria aquí al Perú, van  decidir carregar-se-la. La de Luna es manté gràcies a donacions privades i al govern francès (francès? Sii jaja). Uns ho destrueixen i uns altres ho valoren... El govern d’aquí el Perú no inverteix en la majoria dels seus museus i jaciments arqueològics, llavors qui se’n ocupa són països de fora. 

Al fons la Huaca del Sol

Huaca del Sol

Les construccions en forma de piràmide són una mica complicades d’explicar. Primer de tot us heu de treure la imatge de piràmide d’egipte, aquestes d’aquí no acaben en punxa jeje. Són construccions que, en el seu interior, contenen temples superposats i de diferents períodes. La gent de la ciutat vivia a la base de la piràmide, més allunyats. La Huaca va ser construïda al costat d’una muntanya perquè els Moches adoraven al Déu de la muntanya (o Déu decapitador). Creien en la vida després de la mort i feien sacrificis humans per tenir al Déu content. Amb els sacrificis demanaven més o menys pluja, segons l’època de l’any; es veu que per ells era un honor poder ser sacrificat. Però no tothom era sacrificat, només aquells membres de la societat que eren soldats. Quan es volia demanar un favor als Déus, els soldats es batien a combats. Els que perdien eren obligats a passejar despullats davant de tothom, com a humiliació, i després els hi tallaven el cap (però no del tot, just per dessagnar-se...quin fàstic!!) i el guanyador li portava la sang al sacerdot del poble, el qual la oferia als Déus. Tota aquesta cerimònia tenia lloc en els temples, com aquest de la Huaca de la Luna. Però cada vegada que un governador moria era enterrat (junt amb tota la seva família) dins al temple, i aquest era cobert per sorra. Just a sobre hi construïen un temple nou per un governador nou. És per aquest motiu que nosaltres ara veiem “piràmides”, perquè veiem el que ha quedat després de 5 temples construïts un a sobre de l’altre.

Imatge del Déu de la muntanya

Altar d'ofrenes al Déu

Tot això que us estic explicant se sap per la iconografia que els moches van deixar dibuixada i pintada a les parets dels temples; no hi ha res d’escriptura. Les pintures que es conserven són una passada! Contenen imatges del seu Déu decapitador, dels guerrers guanyadors i dels perdedors, dels sacerdots, de les seves criatures mitològiques, etc.

També hi ha un mural molt xulo del qual no se sap donar cap explicació, està representat amb molts colors i animals, però se’n desconeix el significat. Curiosament també s’ha trobat un altre de molt semblant en un altre jaciment amb la mateixa incògnita. La visita va ser una passada, ens va agradar molt! A més, vam conèixer un noi alacantí! Jaja molt graciós, tots tres per allà al mig parlant català.

La visita es va fer més llarga del que ens pensàvem, tant que no ens vam posar a dinar fins les 16h de la tarda...mooolt tard! Jo portava tot el dia dient-li a la Laura que volia anar a comprar al mercat negre de Trujillo, perquè és tot molt barat i necessitava pantalons curts amb urgència, però ja a les 17h de la tarda, amb poca llum solar, ens van recomanar que anéssim al centre ( a la part cara...). Doncs allà vam anar! Ens vam patejar totes les botigues, emprovar no sé quants vestits dels quals, òbviament, no ens en vam quedar cap, però en una d’aquestes que ens va passar un fet que val la pena explicar. Se’ns va acostar un home de cop i volta preguntant-nos d’on erem, amb l’excusa que ens havia sentit parlar un idioma que no coneixia. Nosaltres li vam dir que era català, i ens va dir que si podíem respondre-li unes preguntes sobre "no sé què" en català, perquè un professor seu volia saber la opinió dels estrangers sobre Perú....vamos una trola que no s’aguantava per enlloc. Tenia tant ben preparat el discurs que per un moment ens va fer dubtar, però quan ens va dir que ens trobéssim a fora en uns minuts per ajudar-lo amb el treball, ens vam mirar les dues en plan: bomba de humo ya! I vam desaparèixer sense deixar rastre jaja excusa perfecte per entrar a la següent botiga i tancar-nos a l’emprovador jaja més tard, a l’hostal, vam saber que aquest home era un estafador i que es dedicava a robar als estrangers seguint el mateix mecanisme.

Abans de sopar ens vam dirigir cap a la plaza de armas per fer venir la gana i ens vam trobar amb un aglomeració de gent! Estaven celebrant la proclamació de la independència de Perú! (Trujillo va ser el primer lloc on es va proclamar). Tota la plaça estava plena d’espectacles, van fer concerts, balls típics de al zona; i tot decorat en un ambient navideño (ninots de neu, arbres blancs, cérvols, etc.) molt divertit sobretot per la calor que feia!