COVES I BANYS: Estudiants de secundària per un dia!

La Laura i jo vam decidir anar a Chachapoyas per desconnectar uns dies i poder dormir i fer el mandra fins que volguéssim...dons bé, el divendres ens vam aixecar a les 5 del mati! Clar que si! A les 6h estàvem agafant una combi cap a la ciutat de Mendoza, que esta a unes 3 hores de Chacha. Per què us feu una idea de com van les estacions aquestes de cotxes i combis us explico com va: els conductors i la gent que treballa per allà criden el nom de la ciutat a la que van: MENDOZA, MENDOZA!! (et donen cada ensurt...) Llavors et vas a trobar amb el conductor i li pagues. Ara bé, el cotxe no surt a l’hora que diuen, surt quan tot el cotxe esta ple a petar! Així que ens vam esperar a que s’omplís i ja vam anar direcció a la nova ciutat.

Sobre les 9 del matí vam arribar a Mendoza. La ciutat no tenia gaire vida així que vam decidir anar a esmorzar a la Plaza de Armas (plaça major per nosaltres) i seguir la nostra ruta cap a Omia, al poble on hi ha coves espeleològiques. Vam anar allà recomanades pel jefe del Backpackers de chacha, el Jose (el nostre col·lega ja). Ens va dir que hi havia dues coves a visitar, però que en una es quedaven els diners per ells i l’altre pel poble. Vam decidir anar a la segona, però l’home no el vam trobar... Així que sense gaire més remei ens vam dirigir cap a la cova d’en Leo. Fixeu-vos amb el nom, des de quan una cova és d’algú? Dons és d’en Leo, tal qual, vaya personatge! La seva presentació va ser la següent:  “Leo descubrió esta cueva, Leo os bendice, Leo es honesto y buena persona y les permite hacer fotos, la caverna de Leo es la más bonita de Sud América, Leo ...” buuf molt húmil! Aquest home és el propietari de la cova perquè, com ell diu, és seva perquè ell la va descobrir... Aiix..Aquell dia la Laura i jo, no sé per què, no podíem parar de riure, i conèixer aquest home encara va ser pitjor. Li vam caure bé i el tio no se separava de nosaltres, “las dos chicas lindas conmigo adelante, el resto de grupo detrás” jajaj i així més comentaris de l’estil... A la Laura la va anomenar Laurita i a mi Ursulita (encara no sé perquè)!

Caverna de Leo

Laurita y Ursulita

Las dos bellezas!

A part d’aquest home, la cova en sí estava molt bé! Ens va agradar molt! Tenia moltes formes que semblaven figures, segons en Leo, totes relacionades amb coses religioses. “En mi cueva hay el nacimiento de Jesús!”. Estava ple d’estalactites i estalagmites, i tot de parets de marbre, de quars... També ens va dir que si tocàvem una torre de marfil (una estructura que òbviament NO vam tocar) et tornaves 10 anys més jove, i que ell n’era la prova jajajaja. La Laura i jo ens pixàvem de l’absurditat de tota la situació! 

"El botín de la novia"

"El león"

Allà a la cova vam coincidir amb un grup de secundària que també l’estava visitant. Era un grup de 5 alumnes, dos profes (un matrimoni) i el xofer. Un dels nois (a qui en Leo anomenava “chino” no sé perquè) i la “Laurita” van ser els encarregats de fer les fotos a la cova. Parlant amb ells vam descobrir que eren de Chacha i que aquell mateix dia tornaven també cap a la ciutat. La Laura i jo en saber-ho ens vam mirar i vam dir el mateix: “Podemos volver con vosotros a Chacha???”, i allà ens veieu! Enfilades a la combi dels nois de secundaria rumbo a lo desconocido! Ens van dir que ells tornaven cap a la nit, perquè abans per la tarda volien anar també a les aigües sulfuroses (sii, aquelles que vam descartar perquè no eren termals). Així que ens vam enganxar al seu pla, i vam anar a dinar amb ells. Durant el dinar ens van preguntar de tot, com era Barcelona, com estaven les universitats, si era tot més car o per l’estil. Tot de curiositats seves! I així per la tarda vam anar tots junts cap als banys. És graciós perquè aquestes aigües te les venen com a termals, però no ho són. Són de sofre i per tant, envoltades de mosques i olor a ou podrit jaja però com que l’aigua estava tèbia ens hi vam banyar! No us ho he dit però l’entrada ens va sortir gratuïta! Jaja així, per la cara! L’entrada valia 3 soles (que tampoc és molt), però l’home ens va deixar entrar gratis! Així que un cop dins, i sense res més que la nostra roba interior (perquè es clar no portàvem banyador), vam decidir tirar-nos sense pensar!

Recordo sentir algun comentari del tipus: “Anda mira estan nadando”, però no hi vam donar més importància...després vam entendre el perquè. Molta gent d’aquí, sobretot de la zona de muntanya, no sap nadar. Els nois del grup, molt decidits, sí que es van banyar, però les noies no s’atrevien. Però la Laura i jo no vam voler deixar la situació així! Ja ens veieu mobilitzant a tot el grup fins aconseguir que tots els estudiants i els dos professors i xofer inclòs es fiquessin dins l’aigua! La noia més jove del grup va entrar amb roba i tot (texans i samarreta inclosa), però es va banyar sencera! Els nois semblaven més segurs i els vam ensenyar a fer el mort, a asseure’s dins l’aigua, a fer el pi, etc. Resumint, vam aconseguir que tots perdessin la por a l’aigua! La veritat és que tant la Laura com jo tenim un molt bon record d’aquest moment. Ens vam adonar que no tothom sap nedar, una cosa que per nosaltres és tan bàsica i tant normal. Ens vam sentir molt orgulloses d’haver pogut contribuir a fer aquest pas! Al final ens hi vam estar més de 2 hores!

A la tornada cap a Chacha també s’hi van afegir dues dones per la cara, vamos que tots els de la combi formàvem un grup molt peculiar d’acoplats! El trajecte de tornada va ser mortal per mi...com que era casi de nit vaig voler tancar els ulls uns minuts...però em va ser impossible! Em vaig asseure al costat del professor i vaya chapa em va donar! 3 hores parlant!! ... En fi, el xofer ens va deixar a Chacha cap a l’hora de sopar i ens vam acomiadar de tot el grup amb molta “nostàlgia”. Va ser un dia improvisat molt bonic! :)