dimarts, 28 de febrer del 2017

Sobrevolant les línies de Nazca

Durant la matinada el Víctor m'ha despertat perquè ha notat un terratrèmol... Jo dormia tan profundament que ni m'he enterat!! Hem seguit dormint, ens hem llevat a les 7h, ens hem vestit i a les 8h ja ens han vingut a recollir amb una furgo per anar cap a l'aeroport Maria Reiche Neumann. Allà hem entregat passaports, ens han tornat a pesar i hem vist un tros d'un documental de National Geographic sobre les línies de Nazca. Al cap d'una estona ens han cridat i hem passat un control de seguretat. Quan han vingut els pilots d'Alas Peruanas ens han portat fins l'avioneta i ens han fet fotos abans de pujar. El Víctor i jo hem anat darrere, perquè érem més "livianos". Davant nostre anàven una parella d'alemanys.

Avioneta de la companyia "Alas Peruanas"
Ja ens enlaireeeeem!!!!
El vol ha durat uns 30 minuts i el copilot era simpàtic i ens anava explicant i assenyalant totes les figures. Totes les que hem vist (menys un parell) les hem pogut observar per les dues bandes, per a que es veiessin bé pels dos costats de l'avioneta. Hem vist: la balena, el compàs, el còndor, el gos, el mico, el col·librí, l'astronauta o hombre búho, el flamenc, el lloro, la flor, l'arbre, les mans, el llangardaix, l'aranya, algunes espirals... Ha sigut xulo!! Jo em pensava que es veurien més grans, però la veritat és que algunes costava de localitzar-les (sobretot el mico!). Ens hem marejat una mica de tant girar a dreta i a esquerra. Però hem vist les línies de Nazca en directe!!!!! Ha valgut la pena! :)

La balena
L'astronauta o hombre búho
El mico!!!
El col·librí
El còndor
L'aranya!
El llangardaix, l'arbre i les mans
El bebè dinosaure jaja
La pampa de Nazca, tot desert!
Al tornar a l'hostal hem esmorzat (per fi! Em moria de gana, però sort que no havia menjat res abans de l'avioneta...), ens hem dutxat i hem portat algunes peces de roba a rentar. Hem anat a dinar ràpid i a les 15h ens ha vingut a recollir un guia per portar-nos a visitar els voltants de la ciutat durant la tarda. Hem anat a veure l'aqüeducte de Cantalloc (d'època Nazca!!!): encara porta aigua! S'han descobert uns 50 aqüeductes per la zona, i uns 34 encara funcionen, no és increïble? També hem vist els "respiraderos" en forma d'espiral que van fer els arqueòlegs farà uns 39 anys per tal de netejar l'aqüeducte i que l'aigua hi circuli millor. Són molt xulos!! Però una mica timo perquè t'ho "venen" com si fos dels Nazca i és més actual que res.

El Víctor, el guia i l'aqüeducte
Els "respiraderos"
Els "respiraderos"
Després hem anat a veure el geoglif El Telar, també a les afores de Nazca. A prop també hi havien geoglifs d'espirals que representaven el cotó i la llana. Ha sigut molt interessant perquè al guia li agradava molt xerrar i ens ha estat explicant moltes coses de política i tota la corrupció que hi ha en aquest país.

Geoglif El Telar
Altres geoglifs en forma d'espirals
Vista de la ciutat de Nazca
Finalment, hem anat a veure el complex arqueològic de Paredones, també al costat de la ciutat. Són restes d'un antic assentament inca. Ens ha agradat la visita guiada, ho explicava tot molt bé!!





Ja de tornada a Nazca, hem comprat alguns souvenirs i hem anat a l'hostal a fer temps fins l'hora del nostre bus. Hem sopat un menú baratet i a les 22.30h ja estavem a la terminal. El bus en principi sortia a les 23.15h però ha arribat a les 22.45h!! Bye bye Nazca! Pròxima parada: Arequipa!


dilluns, 27 de febrer del 2017

Pluja a Nazca!!!!!

Com que portavem un parell de dies llevant-nos d'hora, avui hem dormit fins les 8h. Hem esmorzat a l'habitació, hem recollit i a les 10h ja estavem en el bus cap a Nazca (durant el trajecte hem vist les línies de Palpa des del bus!!). Hem arribat en unes 3h i hem buscat l'hostal, que es veu simple però prou cèntric. Hem anat a dinar i hem comprat els tickets de bus per Arequipa per demà a la nit (són 9 hores...). 

Per la tarda hem visitat el museu didàctic Antonini, que té peces de la cultura Nazca. Just quan hem entrat, s'ha posat a ploure (i això que en aquesta ciutat NOMÉS plou 30 minuts cada dos anys!!!!!). El museu no està preparat per a la pluja i hi havia goteres a tot arreu, s'han fet unes piscines al terra que flipes! Com que plovia, ens han apagat la llum i hem hagut de seguir la visita il·luminant-nos amb la llinterna del mòbil, i mentre miràvem unes mòmies ha aparegut un gos negre gegant darrere nostre i ens hem emportat l'ensurt de les nostres vides! Jajaja, després ens feia gràcia, el gos ens anava seguint...

Ceràmica Nazca
Ceràmica Nazca
A més, l'aigua ha entrat dins d'algunes vitrines i els objectes s'estaven mullant, quin horror!!!! I els treballadors, en comptes de salvar-los súper ràpid, fregaven el terra... Estava més preocupada per les peces jo que ells! En definitiva, però, el museu no m'ha agradat massa. Tenia objectes de ceràmica molt macos i un jardí amb recreacions de tombes nasca, però els plafons informatius eren sumament llargs, plens de palla, i semblaven traduïts amb el Google translate. A saber quants anys tindria el museu, es veia tot força antic, res de modernitats... Ah! També hem vist algunes "cabezas trofeo", quin yuyu!!!

Restes d'aqueductes d'època Nazca, al jardí
Així ha quedat tot després de la pluja...
Al sortir, seguia la pluja i hem passat per l'hostal. Tot seguit hem anat a reservar els vols amb avioneta per demà (quins nervis!) i a mirar botiguetes. Fins demà! :)

diumenge, 26 de febrer del 2017

Ica i Huacachina

Ens hem tornat a aixecar d'hora i a les 7:20h sortia el bus cap a Ica. Molt còmode, i hem vist una pel·li sobre Jesse Owens. En una hora i poc hem arribat. La meva impressió d'Ica: una ciutat lletja, moooolt bruta, sorollosa i fa pudor. Ha guanyat a Chiclayo en el meu ranking de "pitjors ciutats de Perú". Hem arribat al nostre hotel després de passar per un barri una mica xungo, avui era dia de mercat. Hem deixat les coses a l'habitació, que és mooooolt millor que la d'ahir, i hem anat a investigar una mica la ciutat. Primer hem anat a la Plaza de Armas, que no té res de l'altre món. Per no tenir, no té ni catedral a la plaça.

Plaza de Armas d'Ica
Església que es cau a trossos...
Es veuen les dunes des del centre de la ciutat!
Així que hem anat cap al Museu Arqueològic d'Ica: era simple però hi havia diferents objectes de les cultures Paracas, Nazca, Wari i Chincha. Hem vist peces de roba, eines, ceràmica, cistelles... Ha estat bé, tot i que no es podien fer fotos. I a l'última sala: una exposició de mòmies increïble!!!! Algunes amb trepanacions cranials, altres amb deformacions del crani provocades (molt allargats!), altres amb cabells súuuper llargs (tot i que algunes eren una perruca), un nen, una dona amb el seu bebè, un home amb característiques asiàtiques... Déu n'hi do!! Els paracas posaven als seus morts en posició fetal dins d'una cistella, i els embolicaven (fardo mortuorio) amb moltes capes de diferents teles. Durant la visita m'he marejat una mica i m'he hagut d'estirar en un banc, beure aigua i menjar galetes. Al sortir, hem vist al pati del museu una representació de les línies de Nazca.

Museu Regional d'Ica
Dibuix del que es pot veure dins del museu
Dibuix del que es pot veure dins del museu
Autobus al costat del museu (sembla de pel·li!)
Hem anat a dinar (pollastre, per variar) i després hem agafat un taxi cap a la llacuna de Huacachina. Només arribar ens hem pujat en un arenero (també anomenat "tubular", un 4x4 sense portes, ni sostre, ni vidres, que va pel desert!) i hem començat a pujar i baixar dunes. El paisatge era maquíssim!! Que n'és de maco, el desert! Quines dunes més precioses!! En algun moment hem baixat per fer fotos, i hem pogut fer "sandsurfing"!! Hem baixat per les dunes estirats en una taula de surf! 4 cops, ha sigut molt guai!! En 2 ocasions hem hagut de tornar a pujar la duna caminant, i carai, que cansat! En les altres dues ens ha recollit el nostre tubular jeje. Ha estat una experiència divertida i diferent. Fins i tot el Víctor, que no estava massa convençut, s'ho ha passat súper bé! :)

L'arenero / tubular
Llacuna de Huacachina (i els hotels)
Al cap d'una horeta hem tornat cap a Huacachina, hem fet més fotos i hem passejat una mica. Sí, hi havia massa hotels i molta gent, i pels voltants de la llacuna no estava massa neta, però la veritat és que m'ho imaginava encara pitjor.

Huacachina
Tot de gent banyant-se a la llacuna...
 A les 17h i poc hem tornat cap a Ica, hem passat per un súper a comprar algo per sopar, i cap a l'hotel falta gent! No ens feia massa gràcia tornar més tard, pel barri xungo... Dutxa, sopar i a veure la gala dels Oscars!

El nostre barri xungo i brut

dissabte, 25 de febrer del 2017

Illes Ballestas i Reserva Nacional de Paracas

Ens hem llevat a les 6.40h com uns champions i a les 7.00h ja estavem sortint de l'hostal. Hem anat cap al port i allà hem contractat els tours per anar a les illes Ballestas i a la Reserva Nacional de Paracas. Començaven a les 8h però hem trigat una miqueta més en sortir. 

Illes Ballestas
Hem fet cas a una recomanació que vam llegir per internet i ens hem assegut a la part esquerra de la llanxa, des d'on es veia tot molt millor. Al cap de poc, hem pogut veure el geoglif de "El Candelabro", una figura enorme dibuixada en una vessant que dóna al mar, i que no se sap qui la va fer ni què significa (va ser la cultura Paracas? Els pirates per assenyalar un tresor? Els extraterrestres?).

El Candelabro
El Candelabro
Seguint la ruta, hem vist moltes aus marines (sobretot pelicans, però també gavines i cormorans  -corbs marins- volant tots en fila o en forma d'V, fent unes formacions molt xules!!). 
Pelicans!!!
+ pelicans!
Ara, el plat fort de la visita ha estat veure els LLEONS MARINS (No foques!!). Ha sigut una passada!!! Els mascles molt més grans que les femelles: alguns nedant, altres prenent el sol a les roques, i la gran majoria estirats a les platges. He fet moooltes fotos! Hem vist la zona dels "mascles vençuts" i també la zona de "la maternitat", on hi havia molts bebitos i feien molt de soroll, tots cridant. Ens ha agradat molt!!

Femelles de lleó marí prenent el sol
Platja dels "mascles vençuts"
"La maternitat", mares i cries (i alguns mascles)
A les 11h ha començat el tour per la Reserva Nacional de Paracas, aquest cop en bus. La Reserva es troba a la península de Paracas i ocupa una superfície enoooorme, tot desert. Però desert de diferents tonalitats i colors, mai no havia vist res igual! I tot al costat del mar, quina combinació!! Hem vist "la Catedral", una formació rocosa a l'aigua (abans era més gran però amb el terratrèmol de 2007 es va caure un tros). 

Tot deseeert!!!
El que queda de "La Catedral"
Reserva Nacional de Paracas
També hem parat a diferents miradors i hem fet fotos de les platges (com la Playa Roja, única a Perú) i dels bonics paisatges àrids al costat del mar. Ens hem pogut banyar a la Playa de la Mina, que estava súper plena. El guia ens ha explicat que "Paracas" significa "lluvia de arena". I finalment hem dinat peix en una terrasseta al costat del mar. 

Playa Roja des d'un costat
Playa Roja des de l'altre costat
Playa Roja
Aquesta excursió m'ha agradat més del que pensava! Les vistes i els paisatges eren increïbles, alguns semblaven d'un altre planeta. Al tornar a Paracas hem passejat una mica pel passeig marítim i hem comprat algun que altre souvenir. Hem tornat a l'hostal, ens hem dutxat i hem reservat un bus a Ica per demà al matí.

Passeig marítim de Paracas