MAI MÉS tornem a agafar els seients de darrere de tot del MovilTours. El pròxim cop, per 20 soles més, agafem els seients de baix i anem mil cops més còmodes. No podiem tirar tan enrere com la resta de seients, i els del nostre davant una mica més i s'estiren a sobre nostre!! I a sobre, l'aire acondicionat del bus estava a tope, hem arribat congelades!! La Núria ha demanat si el podien baixar una mica, i l'estúpida de l'hostessa li ha dit que no, però clar, ella anava amb una manta!! I tampoc ens podien donar mantes perquè no anavem a primera classe... La Núria diu que no la perdonarà mai, que li farà vudú jaja. Per culpa d'aquesta inútil hem arribat amb tos, mocs, mal de coll i mortes de fred.
A les 5:30h estavem ja a Pedro Ruiz. Hem esperat tres quarts d'hora a que s'omplís la nostra combi, i a les 7:30h hem arribat a La Esperanza. Ens hem ficat al llit rapidíssim, estavem TREMOLANT. Hem dormit gairebé tot el dia. Sopeta de la Lola per dinar. I per la nit hem vist la pel·li de Love actually en anglès :)
 |
| Home sweet home |
Per cert, just avui també ha tornat l'Alejo de Tarapoto, i avui nit marxava cap a Chiclayo. Ha estat un miracle coincidir amb ell, perquè ara a la casa no hi ha ningú, i ell tenia les meves claus per entrar a la cuina i a la sala. Una mica més i ens quedem fora!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada