Mesurant arbrets a Santa Rosa

Avui hem fet quelcom diferent! Ens hem llevat a les 6h, hem esmorzat volant i havíem quedat amb la Marta a les 7h perquè ens portés a Santa Rosa. Però aquí la gent no és gaire puntual, ja ho sabeu. O sigui que al final ens ha recollit el Hilber, el marit de la Marta, a les 7.30 amb el motocarro. Hi havia dos passatgers més: el Junior, el seu fill, i una altra nena, que van a l’escola a Santa Rosa. El Shadow també ha volgut pujar i venir amb nosaltres d’excursió, us el presentem:

Un cop hem arribat al poble veí, hem anat preguntant i buscant gent del poble. Tenim una llista amb noms de gent a la qual se li van donar uns arbrets l’any passat per a que els plantessin als seus camps, i ara hem de controlar una mica com estan aquests arbres: quant han crescut, si estan sans, o torts, o secs... Així, si aquestes persones volen més arbres el proper any (dels que tenim plantats al viver), des de l’ONG sabrem si realment els cuidaran o no, i serà més fàcil decidir a qui se li donen els arbres. Els arbres són alisos, granadilles, pajuros o tumbes (aquests dos últims encara no sé com són).

Doncs bé, aquesta ha sigut la nostra feina d’aquest matí! Trobar a persones de la llista i demanar que ens ensenyessin els arbres, i mesurar-los i mirar si semblaven saludables o no. Ha estat un matí diferent, però feia una caloooor!!!! Per sort aquest cop anava preparada: gorra i crema de sol! I hem pogut trobar a dos persones de la llista, o sigui que ha estat profitós. La resta de gent o estaven fora del poble per motius X, o havien marxat ben d’hora a les seves chacras (horts, camps). I clar, si comences a mesurar els arbres d’un a les 7.30, t’hi estàs una estona i quan busques al següent de la llista ja ha marxat al seu camp que ves a saber on para (la majoria lluny del poble, crec).

Per tornar, hem aconseguit que la professora de l’escola de Santa Rosa ens portés en cotxe fins La Esperanza (són uns 5km de pujada per tornar). Però no sé si ens portarà mai més, perquè ha deixat pujar al Shadow també –anava als meus peus, de copilot, i també sobre meu per mirar per la finestra-, i li ha quedat el cotxe ple de pols i pèls de gos jajaja. Hem intentat netejar-lo una mica però estava guarrillo... I aquí ningú fa res gratis, ens ha cobrat 3 soles a cadascuna! Que no és res, i és menys del que ens cobra la Marta, però jo pensava que ens portava com a bona acció del dia...

Per la nit, com a recompensa pel nostre esforç del dia, ens hem preparat un parell d’empanadilles per sopar! Hem fet la massa i tot, eh! Això sí, aquí és habitual cuinar i sopar a les fosques, només il·luminades per la nostra lot i per les espelmes, així:

Les empanadilles han quedat bones però potser una mica massa olioses, ja anirem millorant! Una era de formatge, ceba i tomàquet, i l’altra de formatge, espinacs, i hi hem afegit mel. A què tenien bona pinta?