Mòmies a Chacha

Avui hem arribat a Chacha, i és que ens agrada moolt aquesta ciutat! Vam anar la Vince la Laura i jo. Donant una volta per la ciutat vam veure una exposició sobre arqueologia, i clar, no m’ho vaig pensar ni dos segons. A més, l’entada era totalment gratuïta. La dona que portava l’exposició és arqueòloga i ens va explicar tot el que hi havia dins. Ens va parlar de ceràmiques inques, ceràmiques de la cultura Chachapoya (que és més antiga) i em va cridar l’atenció veure peces d’eines agrícoles molt semblants a una “pedra” que em va ensenyar un veí d’aquí el poble.  La sala era molt petita i ens pensàvem que només hi havia restes ceràmiques, però ens va sorprendre el que ens esperava més a l’interior: un conjunt de 8-10 mòmies!! Jo no havia vist mai mòmies i a més, estaven en molt  bon estat de conservació! La dona de la exposició ens va dir que les havien descobert uns saquejadors que buscaven or, ja que aquí tothom forada allà on creu que hi ha restes per trobar or. En aquest cas no recordo si en van trobar o no, el que està clar és que les mòmies en si no els hi van importar així que les van deixar tirades i després ja van ser recuperades per l’exposició. És per aquets motiu que no se sap la cronologia exacte d’elles, es creu que són d’entre el 800 i el 1400 d.c. 

Les vam estar observant amb atenció perquè eren molt impressionants: Conservaven la pell de la major part del cos, simplement estaven com “xuclades”, n’hi havia que conservaven algo de cabells i ungles fins hi tot! A una d’elles se li veia la “nou” del coll! També estaven conservades totes les cordes i teixits amb les que havien estat enterrades. La postura que presentaven a la vitrina era la original (o això ens van dir) i totes elles estaven en posició fetal. 

També ens va sorprendre molt la mòmia d’un fetus! (ara heu de mirar la fotografia que hi ha a sobre) Era una cosa taant petita... però aquesta estava tota embolicada amb el teixit amb el que es va trobar. En la mateixa vitrina del fetus hi havia també dos cranis: un d’ells amb una perforació per la zona occipital i un altre amb una forma allargada. Tots dos relacionats amb practiques ritualístiques i medicinals. Es creu que el forat el feien per “disminuir la pressió” que sentien algunes persones al cap; però és clar, molts morien en la perforació i els que sobrevivien es morien per la infecció que això els hi causava. Va ser un passada!