Surrealisme a Chachapoyas

Avui començava el nostre viatge a Chachapoyas!! Havíem quedat amb el Nelson (amic del Jordi) que deia que ens portaria en cotxe i aniríem molt còmodes i blablabla... El que NO ens havia dit era que compartiríem cotxe amb un matrimoni de viejitos adorables! Així que imagineu-vos la situació: el Jordi de copilot (molt llest ell...) i als seients de darrere: el senyor i la senyora ocupant més de la meitat, i la Núria i jo mig aixafades contra la finestra, apretujades màximament. I així durant unes 2 hores, fins que hem arribat a Chacha!

Quan hem arribat, hem buscat l’hostal que ens va recomanar la Vince (Backpackers Chachapoyas) i hem estat de sort, perquè només els hi quedava una doble –per la Núria i per mi-, i un llit individual en una habitació compartida –pel Jordi-. 

La nostra habitació!

Hem deixat les coses, hem anat a dinar tots tres amb el Nelson, i després hem anat a visitar el mercat. Hem pujat al pis de dalt i, què hi havia? Juguerías!!! Ueee!!! Hem anat a la “Juguería Laurita” i hem demanat jugos de papaya i de multifrutas, i dos trossos de pastís de xocolata. Estava tot boníssim!!! Hem acabat plens com uns chanchitos.

Atenció a la cara del Jordi jaja

Amb el Nelson prenent uns jugos

Al cap d’una estona, el Nelson ha hagut de marxar i nosaltres hem decidit anar de botigues: la Núria s’ha comprat un polar per no passar més fred, mentre que el Jordi volia anar a mirar instruments musicals. Hem trobat una botiga de música on tenien de tot, i el Jordi no parava de fer preguntes, però el senyor era massa pasota i estava molt concentrat mirant un programa del corazón, al qual la Núria i jo ens hem enganxat ràpidament, i comentàvem indignades amb el senyor: “pero la mujer tiene razón!! Cómo va a volver con el borracho de su marido!!”, i ell ens contestava: “pienso igual, es muy mal esposo, sí sí”. I mentrestant, el Jordi tocava la flauta jajaja. Aleshores han entrat dos amics del pasota, que no semblava gaire interessat en vendre res, només volia mirar la tele (“shhht!”, li ha etzibat al Jordi, que no parava amb les flautetes). Doncs bé, un dels amics sabia tocar el calaix i ens ho ha demostrat, sonava bé!! L’altre estava molt nerviós, ens ha fet un petó a la Núria i a mi, i li demanava al pasota que posés música “huayno” (típica d’aquí) per poder demostrar-nos com ballava. La Núria ha gravat amb el mòbil un tros del ball, a veure si el podem penjar! Amb la broma, ens hem estat més d’una hora asseguts als tamborets de la botiga... Ha sigut divertit jaja.

Empanada mirant el programa del corasón

El que tocava el calaix, assegut, i el senyor ballarí

Al sortir, hem anat cap al Jirón Amazonas, que és un carrer peatonal, a comprar-nos souvenirs: tant la Núria com jo ens hem comprat uns pantalons hippies de ratlletes, i una chompa (=jersei) de llana d’alpaca! Molt xulis!! També hem anat a la Pastelería Santa Elena a berenar, com si no haguéssim menjat prou... Al tornar a l’hostal a deixar les coses hem conegut a l’Isaac, un noi barceloní de Nou Barris, quina gràcia!!! Però ell és de Roquetes, de la zona xunga ens deia jaja.

Volíem tornar a sortir a passejar i fer fotos però se’ns ha fet fosc. Hem sortit igual a donar un tomb, i hem conegut a una parella d’artesans de la nostra edat, el Jose i la Marcela, que es dediquen a anar pel món venent collarets, polseres, pedres boniques... Molt simpàtics, hem estat xerrant amb ells una bona estona. El Jose sembla ben bé un indi, és d’Iquitos i no té ni un sol tret occidental. La Marcela va viure 2 anys a Barcelona i sap una mica de català! Els hi hem comprat polseres i collarets, ens hem enamorat dels seus productes i el seu art, eren encantadors.

Jordi, Jose, Núria, jo i Marcela

A l’acomiadar-nos hem anat a sopar, un súper bistec de vaca. Quin fart de menjar avui, tornarem rodonets a Barcelona...